Avui en dia quan algú vol iniciar una plantació de vinya està quasi obligat a escollir una zona protegida per una Denominació d'Origen. Això es produeix simplement perquè creiem que les directrius que regeixen les DDOO asseguren la qualitat dels vins de la regió. Però plantejem-nos una questió. Perquè els reglaments de les DDOO prenen com a mesura per a la producció de raïm la superficie de sòl?
Si analitzem l'origen de la materia orgànica del cos de la planta i dels grans de raïm trobem que si eliminem l'aigua de la planta i estudiem la composició de la matèria seca obtenim un percentatge mínim de sals minerals procedents del sòl, i la resta, més del 99%, correspon a productes orgànics tals com sucres, greixos, proteïnes, etcètera. I la mol·lècula base de la qual deriven totes les mol·lècules orgàniques és la glucosa i aquesta té el seu origen a la fotosíntesi. Una funció aquesta, que es realitza a través de la superficie de les fulles. La també anomenada funció clorofíl·lica utilitza l'energia radiant del sol, el gas carbònic de l'atmòsfera i l'aigua per a produïr la glucosa. No obstant i malgrat aquesta reflexió els reglaments de les DDOO ens obliguen a produïr «quilos per unitat de superficie de sòl» i no tenen en compte, per a res, la capacitat productiva segons la superfície de les fulles.

Fem una anàlisi de la realitat i observarem les traves que ens posen els Reglaments per a poder competir en el mercat en quant a qualitat i productivitat. Comparem una plantació convencional amb una parcel·la a la Serra Alta de Martinet.

És evident la diferència del potencial de producció que hi ha entre les dues finques. Però el Reglament segueix dient que la producció es considera kg/Ha.

Els objectius que busquem al fer aquest tipus de plantació són:

• Fer terrasses estretes i plantar una sola fila per terrassa per a no alterar el relleu natural i disminuïr l'impacte visual.
• Produïr més en menys espai.
• Controlar la qualitat i disminuïr els costos de producció.

Creiem obvi que els objectius exposats anteriorment, tenen un valor medi-ambiental, social i econòmic. No podem doncs, considerar-los un caprici tecnològic. Pensem que s'haurien de tenir en compte els petits avanços que alguns viticultors estem aplicant pel bé propi, però també per a ajudar a la zona a evolucionar cap a la qualitat i la rendabilitat. Com a reflexió final em permetré el luxe d'exposar un cas personal que il·lustra la nostra petició.

Cap als anys 70, vaig estudiar Biologia Humana a la Universitat de Ginebra. Al treball final de carrera vaig utilitzar l'estadística per al tractament de dades i ja en aquell temps vam poder utilitzar l'ordinador de la Universitat per a realitzar els càlculs matemàtics. Aquell ordinador ocupaba una sala enorme, termostatitzada i les dades es guardaven en fitxes perforades. Han passat 37 anys i a ningú se li acut negar la importància d'aquests primers ordinadors, però, tampoc a ningú, avui en dia, se li acut pensar en seguir utilitzant-los.

Josep Lluís Pérez