L'aportació d'aigua al cep, o sigui, regar, està provocant moltes discussions a favor i en contra. Ens sembla que, moltes vegades, es donen opinions amb certa frivolitat. Com si la intenció del reg fos enfocada a produïr quantitat i no qualitat. Creiem que aquests judicis són massa simples.

Deixeu que us expliqui perquè nosaltres reguem.  

El cep, està format per multitud de cèl·lules. L'interior d'aquests cèl·lules es denomina espai intracel·lular. Cada cèl·lula té el seu espai intracel·lular i el conjunt de tots ells es defineix com mitjà intern.

En aquest mitjà intern, és on s'efectuen totes les reaccions químiques de les cèl·lules. A aquest conjunt de reaccions químiques l'anomenem metabolisme cel·lular.

En aquest context, perquè una reacció química s'efectuï, es necessiten tres elements base:

1. Els reactius, o sigui, A i B; (l'element A reacciona amb l'element B i es produïrà l'element C)
2. El catalitzador, que indueix la realització d'aquesta reacció (els catalitzadors tenen el seu origen en el codi genètic)
3. El mitjà aquós, on es troben en dissolució, els reactius i catalitzadors.

En aquest últim apartat, és on intervé l'aigua com a dissolvent. Sense la presència d'aquesta, no es podrien realitzar aquestes reaccions, i la planta moriria.

L'aigua que intervé com a dissolvent i suport per al metabolisme cel·lular no es consumeix, no desapareix en el temps, no es gasta. La planta consumeix aigua només en la transpiració.
 
Les propietats que la planta té per a adaptar-se a les condicions del medi, li donen la capacitat de viure en ell. Però aquesta capacitat de viure en el medi no li garantitza que, en qualsevol de las condicions d'aquest, la planta pugui produïr un fruit que reuneixi les característiques perquè puguem elaborar un vi que definim de qualitat.

La nostra exigència en las característiques del fruit produït pel cep respon a unes condicions del medi molt específiques. Si aquestes condicions les deixem a l'atzar, és possible que es donin i així poder aconseguir el fruit idoni per elaborar aquest vi ideal.

Però l'home, davant del seu treball, no té una missió d'observador passiu. L'home és un ésser intel·ligent capaç de comprendre els fenòmens de la Naturalesa. El seu treball d'estudi i observació el condueixen a intervenir en el cultiu, per a millorar les condicions del medi i perquè cada any es puguin produïr raïms de gran qualitat. Les accions intel·ligents de l'home, que responen al seu esforç en profunditzar en el coneixement del medi, s'han de valorar com accions col·laboradores en l'evolució del seu Ecosistema. 

Una altra funció important de l'aigua a la vida del cep és la regulació de la temperatura del seu cos. Quan la temperatura de l'ambient augmenta fins a certs límits, on les reaccions metabòliques de la planta es veuen compromeses, la planta comença la transpiració. Mitjançant la transpiració, la planta es refrigera i el seu cos pot mantenir una temperatura igual o inferior a la de l'aire.

Vegem els resultats d'un trebal que vam fer a principis dels noranta, amb la “bomba de Scolander”, sensors d'humitat del sòl i termoparells, amb l'objectiu d'observar el comportament del cep, en diferents graus d'estrès:

• Amb la “bomba de Scholander” mesuràvem el potencial hídric a les fulles, per poder conèixer el seu nivell d'estrès segons la disponibilitat d'aigua a nivell radicular. Diàriament mesuràvem la humitat del sòl, mitjançant els sensors d'humitat i la temperatura de les fulles amb els termoparells.
• Vam sel·leccionar diverses plantes, amb un manifest dèficit hídric. Les mesures les preníem cada dia: al matí, al migdia i a la tarda. El nostre objetiu era observar la influència de l'estrès hídric en la temperatura de les fulles:
  • Matí (fins a les 10 h).- No hi ha diferència de temperatura entre les fulles i l'aire. La causa segurament la trobarem en la seva recuperació nocturna, doncs el cep no necessita refrigerar-se i d'aquesta manera es recupera de la deshidratació diürna. En aquesta situació la temperatura de les seves fulles es manté igual que la de l'aire.
  • Matí-tarda (de les 11 h a les 16 h). És el moment on la planta pot arribar a tenir la temperatura de les fulles més alta que la de l'aire. És el moment més calorós i amb humitat relativa més baixa. És, en aquestes hores quan la planta més necessita l'aigua, per suportar la calor refrigerant-se i mantenint la temperatura als nivells adequats perquè no afecti negativament al seu metabolisme.
  • Vespre (17 h, fins a la posta de sol).- A partir d'aquestes hores, al Priorat arriba la brisa del mar, baixen les temperaturas, augmenta la humitat relativa i no hi ha diferència de temperatura entre les fulles i l'aire. En aquests moments disminueix molt la transpiració i el consum d'aigua va descendint fins arribar a no consumir res.

A partir d'aquesta experiència i altres observacions realitzades, podem definir certes reaccions de les plantes en situacions concretes davant de la humitat del sòl:

• Humitat elevada  constant.- La planta sintetitza hormones de creixement, els sarmeents no parn de créixer i als raïms els costa madurar, resultant aquests de gran tamany. Poca qualitat.
• Humitat adequada perquè la planta estigui hidratada, perè sense créixer.- En aquestes circumstàncies els sarments no creixen, la planta només agafa l'aigua que necessita per la transpiració i aquesst moviment de savia, que circula pels vasos, sirveix per transportar els sucres, des de les parènquimes de reserva fins als grans.
• Poca humitat entorn a les arrels.- La planta està en una situació en que la oferta d'aigua del medi cap a les arrels, és inferior a la demanda que les fulles necessiten perquè, mitjançant la transpiració, es pugui refrigerar. En aquestes circumstàncies la planta respondrà de la següent forma:
  • Bloqueig fotosintètic. La Funció Clorofíl·lica, s'inhibeix a partir dels 36º-38º. (Quan els ceps no se poden refrigerar i el clima es calorós, les fulles es troben entre 6º-8º més que la temperatura ambient).  Els ceps estan exposats al sol, però no podran realitzar la síntesi de sucres, en canvi sí que els consumeixen, de les seves reserves, en la respiració.
  • Eliminació de les fulles de base dels sarments. Aquestes s'engrogueixen, per constricció dels vasos que transporten la savia i cauen, perdent una notable superficie de fulla.
  • Deshidratació dels raïms. Abans d'arribar a la seva maduració polífenòlica, molts estius, els raïms s'arruguen, sembla que s'estan sobremadurant, però no és així, s'estan deshidratant i els raïms perden les seves qualitats per poder fer un vi de qualitat.

Recordem de nou, que el cep utilitza l'aigua en dos funcions principals:

• Mitjà - l'agua serveix de suport i dissolvent, per les reaccions químiques vitals.
• Transpiració - l'aigua serveix per l'adaptació de la planta a la calor.

 Està clar que la planta necessita aigua. Però, quan? quanta? Només a base d'observar i estudiar podrem conèixer-la millor.

Josep Lluis Perez