Ja fa bastant temps, que a Egipte, l'empresa Al Ahram Beverages Company produeix vi a partir de raïm procedent del Líban, de Sudàfrica i d'altres països. 
Al 2003, la direcció de l'empresa va decidir tornar a plantar vinya al desert. Li van proposar a alguns propietaris de terrenys, productors de fruitas i hortalisses, que van acceptar la proposta i l'any següent es van plantar uns 144 feddans (unes 52 ha), amb 19 varietats de diferents clons i 6 portaempelts diferents, així mateix, de diferents clons . Una bona colecció. 
Amb aquesta primera plantació es pretén provar, a partir de varietats conegudes, quines podran adaptar-se millor a les condicions climàtiques extremes d'Egipte i d'aquesta manera afinar millor en la elecció de les varietats i portaempelts en les futures plantacions.
A la primavera del 2005, van proposar a Mas Martinet Assessoraments la responsabilitat tècnica en l'execució del projecte vitivinícola.
La nostra acceptació es va basar en la trascendència del Projecte. Quan vam visitar la finca Khatatba de Hwaidak propietat del Sr. Karim Hwaidak, i vam rebre el sol damunt dels nostres caps, vam recordar, per un moment, el discórrer de les escenes d'una pel·lícula, aquesta es desenvolupava a les aules de l'escola professional d'Enologia i Viticultura de Falset, on, a la dècada dels vuitanta, el que escriu, donava classes als seus alumnes. El tema en qüestió, eren els principis irrefutables de les “zones de Winkler”, on es sentenciaba els tipus de vi que es podien produïr a les zones 3-4. Aquestas zones estaven destinades a la producció de vins dolços, rancis o productes per l'estil, és a dir, són zones on no es pot esperar la producció de vins de prestigi. En canvi, a les zones 1-2, són les zones on s'esperen els vins de més qualitat. Aquestes zones coincideixen amb les rutes dels Monestirs, on ja, a l'Edat Mitjana, els monjos havien detectat i estudiat les qualitats dels seus “terroirs” específics.

Era per mi decepcionant no tenir recursos per a contrarrestar aquests principis, doncs al Priorat i per extensió a la major part de les zones mediterrànies, on va començar la nostra cultura, a més de la vínica, no eren zones adequades per als grans vins. Ens havíem de conformar amb els rancis típics i les mistel·les que s'elaboraven a les cooperatives. Però aquest tipus de productes no tenen un alt valor afegit i els ingressos mai poden superar els costos, per tant, la viabilitat en la recuperació del Priorat i d'altres zones limítrofs, estava al terreny dels somnis inassolibles.
Però mira per on, un grup d'amics somnia i fa el seu somni realitat i catapulta la zona del Priorat a l'Olimp dels vins.

Però ha passat el temps, els vins de qualitat al nostre Priorat s'estan consolidant, i ara se'ns presenta un altre factor en contra, “l'escalfament de la Terra”. Les nostres comarques passaran de zona 4 a zona 5, i com deia el Sr. Richard Smart, en una conferència a Logroño, sobre l'escalfament de la Terra, “vostès a la Rioja, ja han fet el millor vi que podien haver fet”.
En canvi els de les zones 1-2, s'estan fregant les mans, doncs passaran a zones 2-3, on encara seran molt millor el seus vins, segons les seves declaracions recents. Sembla ser que els del Mediterrani no podem aixecar el cap, ara que començavem a anar bé, la Naturalesa ens està jugant una mala passada.

Doncs bé, jo no em rendeixo, vull continuar. Egipte m'està donant la mateixa oportunitat, que em va donar el Priorat en el seu moment. No crec que els determinismes actuals, en quant als coneixements vitícoles i enològics, siguin definitoris. La Naturalesa no ens ho ha mostrat tot. Encara hem de descobrir altres principis. Ara bé, per a poder trobar nous secrets a la Naturalesa hem d'esborrar de la nostra ment amb una sèrie de prejudicis que s'han anat acumulant a través del temps i ens poden deformar la realitat futura. Necessitem tenir una ment neta per a que puguem dir “comencem de nou, a veure què passa”.

A més dels múltiples estudis científics que estem fent, cep-medi, per a trobar les condicions òptimes i poder produïr raïm de gran qualitat, a la zona del desert, estem buscant l'origen de la nostra historia. Estem visitant els monestirs “Coptes”, on els sacerdots utilitzen el most de raïm per a les seves celebracions religioses. Als horts d'aquests convents s'han anat cultivant vinyes a través de segles, és per això que aquesta vertent “varietal-històrica” ens poden obrir un camí paral·lel al científic, per a completar la personalitat dels vins d'aquesta regió.

Amb tots aquests ingredients podrem estudiar i gaudir. Podrem observar les múltiples respostes del cep al tractar-lo d'una manera o altra. Serà un diàleg, un feed-back, entre el cep i el viticultor.
Per aquesta raó m'agradaria explicar, “on line”, als curiosos amants del vi, el que anem fent i obtenint.
A més podreu provar els vins resultants, tant els experimentals com els definitius, a la tenda de la nostra web, que s'obrirà en breu. Ja tenim vins produïts l'any passat, molt interessants, per cert, sobretot un vi blanc. Ja us ho explicaré en breu.

Josep Lluís Pérez